Hostesses d’esdeveniments: més que un somriure

Barcelona és la quarta ciutat a escala mundial com a organitzadora de congressos i genera al voltant de mil nou-cents milions d’eurosanuals segons dades obtingudes el 2019 pel Barcelona Convention Bureau. L’any 2021, després de l’aturada del turisme internacional per la pandèmia de la COVID-19 i les dificultats per tornar a la presencialitat, el Consorci Turisme de Barcelona, a través del Convention Bureau, va crear el “MICE Destination Program”, que comporta una inversió de 3 milions d’euros per reactivar el sector de les reunions, incentius, congressos i exposicions (MICE) de la ciutat. Alguns dels punts a destacar és que s’incentivaran aquells congressos amb més de “cinc-cents participants, vinculats als àmbits digitals, científics o creatius i que incorporin criteris de sostenibilitat i retorn a la ciutat”. Dins del marc d’aquesta reactivació dels congressos a Barcelona, del 19 al 21 d’octubre de 2022 es va celebrar el polèmic congrés “The Distict” que aplegava els principals fons d’inversió immobiliaris d’àmbit global, i davant del qual trenta-tres organitzacions de la societat civil es van posicionar en contra per la seva vinculació a l’economia especulativa.

Donat el pes del sector a la ciutat i els diners públics que s’estan destinant a la seva promoció, es torna essencial analitzar de prop les característiques i condicions laborals de les persones que sostenen aquests esdeveniments, a la vegada que s’han de posar en qüestió els “criteris de sostenibilitat i retorn a la ciutat” amb els quals són lloats. En concret, ens fixem en el personal d’esdeveniments, popularment conegudes com a hostesses d’esdeveniments, i com la COVID-19 ha afectat i ha accelerat dinàmiques de canvi en la posterior reactivació turística.

Qui són les hostesses d’esdeveniments?

Es tracta d’un sector molt feminitzat. En Jaume, cap de projecte d’una empresa de personal per esdeveniments, confirma que la “grandíssima majoria són noies, un 70-30 fàcilment” [1]. Així mateix, la Pilar, que treballa a una empresa d’organització de congressos, explica que des de la vessant de la preparació d’esdeveniments també “es tracta d’una feina molt femenina, el 95% a la nostra empresa som dones”. No obstant això, els darrers anys el percentatge d’homes ocupant aquests llocs de feina ha augmentat, segons perceben les mateixes persones consultades. Així, per exemple, la Sofia, que treballa en la gestió de cartera de clients d’una empresa de Barcelona dedicada a organitzar esdeveniments de tot tipus, i que contracta directament a hostesses o a través d’empreses especialitzades, ho confirma: “és un sector molt feminitzat, molt, però també et dic que cada cop hi ha més nois”.

En segon lloc, també predominen persones joves, la majoria de dones que fan la feina d’hostessa acostumen a estar en etapa d’estudis i tenen entre 18 i 25 anys. Tant la Pilar com en Jaume asseguren que el perfil majoritari són persones que estan estudiant i es veuen atretes, segons ell, “per la remuneració i la facilitat de gestionar-s’ho amb altres coses”. A més es considera una feina temporal, “que les ajuda puntualment en els seus estudis”, diu la Pilar. “És un treball realment temporal -assegura la Sofia–, i això per a nosaltres suposa que un dia trobes a una i al dia següent ja no la trobes, perquè ha trobat una altra feina i aquesta no és la seva prioritat. I aquí la gent no es professionalitza, i fins i tot et diria que molts cops ho exclous del currículum, i no poses que has estat hostessa”.

Imatge de Pablo Miozzi a Flickr, sota llicència creative commons. 

Així doncs, a trets generals, la força de treball visible en els congressos i esdeveniments sóndones joves, d’entre 18 i 25 anys, estudiants, i aquesta feina respon a una fase exploratòria, transitòria i incerta, en la seva vida professional, que entraria en aquella categoria que anomenem liminalitat. La majoria d’hostesses entrevistades destacaven la circumstancialitat i flexibilitat d’aquesta feina, l’Anna, hostessa de 24 anys, destacava la possibilitat de poder estudiar i treballar a la vegada, així com la Verònica, que va treballar com a hostessa mentre estudiava a la Universitat, afirma que ho feia “per guanyar una mica de diners”, però que no és la feina “que realment busques”. El Jaume, ho confirma dient que en el millor dels casos, la seva empresa pot comptar que treballarà amb la mateixa persona “tres, quatre, cinc anys com a molt”. Així mateix, recorda com el que més els va afectar per trobar personal va ser el Pla Bolonya, degut a que va començar a ser obligatori assistir de forma presencial a classe. I ho il·lustra fent servir un exemple aclaridor: “que em demanin dues mil persones a l’agost, és fàcil de trobar, però que no m’ho demanin en una època que hi ha exàmens, perquè el meu perfil de personal està estudiant”. D’altra banda, la Daniela, hostessa de 38 anys, una de les poques que hem trobat que segueix en actiu durant molts anys, també ho associava al fet que és “un treball que no et permet viure”. En el seu cas, la seva continuïtat es deu al fet que ho combina amb una altra feina com autònoma que és la seva principal font d’ingressos.

Pel que fa a les tasques que desenvolupen són molt variades, però majoritàriament es centren en donar informació. Altres feines són guiar i rebre les persones assistents, promocionar productes, ar el micròfon pel públic, obrir i tancar portes... Posicions molt operatives que poden semblar fàcils de fer o no estar valorades, però són les que sostenen el bon funcionament d’un esdeveniment o un congrés.

Un treball precari

Un primer símptoma de la precarietat d’aquesta feina és la baixa remuneració. Totes les entrevistades coincideixen que la seva retribució oscil·la entre 7 i 10 euros l’hora. En canvi, les empreses que organitzen aquests esdeveniments, com ens comenten d’una DMC(Destination Management Company) de forma confidencial, estan pagant a les empreses de personal com a mínim 19,46€ l’hora de mitjana, si es traca d’una treballadora sense coneixement d’idiomes. En el cas de saber idiomes, la tarifa augmenta fins a 21,74€ l’hora. Així mateix, les hostesses d’imatge amb idiomes reben una remuneració superior a les seves companyes, 25,95€ l’hora de mitjana. Finalment, les hostesses que reben una millor remuneració són les “sènior” o coordinadores, les quals tenen major responsabilitat, 26,3€ l’hora. Així mateix ho confirma la Sofia, que regularment ha de contractar hostesses per als esdeveniments que li encarreguem els seus client. “És un treball mal pagat –diu–, a no ser que faci d’hostessa de productes alcohòlics en una discoteca, que aleshores es paga nocturnitat, un plus per això i un altre plus per allò, però per a esdeveniments realment mal pagat”.

En segon lloc, també és una lluita constant aconseguir que el client o clienta assumeixi les dietes o les hores de formació del personal d’esdeveniments contractat. Aquests actes acostumen a celebrar-se en zones allunyades del centre de la ciutat i el trasllat al lloc de feina, moltes vegades de matinada on el servei de transport públic és mínim o absent, l’han d’assumir les treballadores i suposa una despesa important. A més, algunes entrevistades expressen com s’han sentit insegures durant aquests desplaçaments, perquè en ocasions han de “creuar la ciutat de nit sola”, explica la Daniela, i en d’altres ho han de fer amb els uniformes posats. “Em poden ar moltes coses”, conclou la Irma, coordinadora d’hostesses que treballa per compte propi.

Imatge de TED Córdoba a Flickr, sota llicència creative commons. 

Una tercera característica és l’exigència de complir una sèrie de requisits físics. Les entrevistades coincideixen en haver sentit aquesta pressió en algun moment, ja sigui pels uniformes que es veuen obligades a portar, o per algunes indicacions dels seus superiors. Així ho confirma la Sofia a partir del que li demanen: “Quan tu tens un esdeveniment ja veus una mica el perfil d’hostessa que necessites, si cal una noia amb el cabell llarg, llis i ben prima, o no tens aquests requisits. M’ha at que et diuen: han de ser guapes. Ostres, al final la guapura és molt relativa. I jo veig que és discriminatori, perquè al final, què a, que si no és guapa no pot treballar">Aquest article es publica en el marc del projecte “Treball turístic digne: una aposta de ciutat. 2a fase”, impulsat per Alba Sud amb el de Barcelona Activa – Impulsem el que fas (2021), finançat amb l'Impost Turístic.