COP27: com finançar el canvi climàtic?

Les sigles COP27 corresponen a la Conferència de les Parts que s’ha reunit per vint-i-setena vegada enguany. Són un total de 197 nacions que el 1992 van signar la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Des del 1995, s'han reunit cada any per redactar nous informes en relació al clima. Alguns dels més importants han estat el Protocol de Kyoto (COP3) i l'Acord de París (COP21). L'objectiu principal de la COP és ratificar aquests informes anualment, cosa que resulta en petites modificacions del text i l'ús de verbs que inciten o limiten però que en poques ocasions obliguen o prohibeixen. La COP27, celebrada entre el 6 i el 18 de novembre de 2022 a Sharm el-Sheikh, Egipte, ha recollit les propostes d'aquest any en el “Sharm el-Sheikh Implementation Plan” i es pot consultar online aquí. A continuació, es resumeixen els principals acords presos:

• Limitar l'escalfament global per mantenir l'objectiu que la temperatura mundial no superi els 1,5 ºC. Per aconseguir-ho, una de les mesures proposades és reduir al 43% els gasos d'efecte hivernacle per a l'any 2030, prenent com a punt de partida els nivells del 2019. Com fer-ho?: reduir l'ús del carbó i de les emissions de gas metà i acabar amb les subvencions als combustibles fòssils. Aquest darrer punt ha desencadenat més reaccions contràries per part dels països en comparació a COP ades, a causa de la crisi energètica i del context geopolític actual de la guerra d'Ucraïna. En aquest sentit, diversos països es troben immersos en discussions pel que fa al proveïment de gas: Índia amb els Emirats Àrabs; EUA amb la Gran Bretanya; l'exploració d'hidrocarburs al Líban per part de la sa Total; el subministrament de gas provinent de la Xina i Turkmenistan; o l'exportació de gas d'Egipte cap a Alemanya i als Estats Units. També països africans com Nigèria, Mauritània, Tanzània o Algèria han signat per a l'exportació o l'exploració de gas i l'alemanya RWE vol ampliar una mina de carbó de lignit.

• Apostar per una transició energètica que incentivi l’ús de les energies renovables i de baixes emissions, i remarcar l’important rol que tindrà la tecnologia en aquest camp. La transició ha de ser socialment justa i es destaca que, a part dels governs, també hi ha d’intervenir la societat civil, les comunitats rurals i indígenes i la població infantil i juvenil. En aquesta edició, per primera vegada, s'ha habilitat un pavelló específic per a joves on han pogut expressar les seves idees referents al canvi climàtic.

• Aconseguir el “zero net” per al 2050, és a dir, retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle per tal que s’acostin, tant com sigui possible, a emissions nul·les. Per complir amb aquest objectiu, es calcula que es necessitaran 4 bilions de dòlars a l'any en energies renovables fins al 2030 i 4-5 bilions de dòlars a l'any més per a la transformació cap a una economia que s’adeqüi a aquest model.

• Protegir boscos, oceans i ecosistemes, posant un èmfasi especial en el medi terrestre, per tal de garantir el desenvolupament correcte de l'activitat agrícola i la seguretat alimentària a nivell mundial.

• La necessitat d'implementar un sistema mundial d'observació del canvi climàtic, ja que els països en desenvolupament (segons la terminologia oficial), que representen un terç del món, incloent-hi el 60% d'Àfrica, no compten amb un accés prou ràpid als avisos d'informació climàtica sobre esdeveniments catastròfics.

L'acord més nou i controvertit

La discussió sobre com crear un fons de pèrdues i danys per a països empobrits afectats per episodis catastròfics deguts al canvi climàtic, ha fet que s’allargués un dia més la Cimera del Clima. Aquesta petició ja circulava des de feia tres dècades i s'ha formalitzat per primera vegada en aquesta COP. No obstant això, diferents desacords sorgits en relació amb aquest fons, han obligat a crear un Comitè de Transició que s'encarregarà d'establir millor les bases sobre com ha de funcionar el fons per tal de presentar-les a la propera COP28. El Comitè compta amb la representació de 24 països, entre els quals n’intervenen tres d'Amèrica Llatina i el Carib.

Les principals polèmiques s'han generat arrel de la pregunta: “qui ha de pagar a qui">Aquest article es publica en el marc del projecte “Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina. 2a Fase”, executat per Alba Sud amb el de l'ACCD (convocatòria 2020).