Ecomilitància universitària que dona gust: Cas Punta Ballena

Punta Ballena és una península situada en el Departament de Maldonado, a l'Uruguai, que s'estén sobre el Riu de la Plata a pocs quilòmetres del límit amb l'oceà Atlàntic. Aquest enclavament costaner es caracteritza per un penya-segat rocós que marca l'extrem sud de la Cizalla Sierra Ballena, una formació geològica originada fa aproximadament 530 milions d'anys. Allà es troben les grutes de Punta Ballena, un seguit de cavitats que estan, majoritàriament, en el vessant est dels seus penya-segats. Aquest relleu, juntament amb les grutes, li confereix a la localitat un paisatge costaner únic en tot el país.

La zona destaca per la seva alta diversitat d'espècies de flora i fauna terrestre i marina. Entre les famílies botàniques, es troben comunitats úniques pertanyents a l'herbassar rupícola costaner, que alberga nombroses espècies, moltes d'elles amenaçades i prioritàries per a la conservació a causa del seu endemisme. (Centre Universitari Regional de l'Est, 2023: 9 a 13)

Així mateix, aquest lloc compta amb una rica història cultural vinculada a usos prehistòrics, històrics i actuals. Una porció significativa dels primers habitants en el període històric de Punta Ballena va estar majorment relacionada amb les arts, entre elles l'arquitectura, la pintura i la literatura. Intel·lectuals de l'Uruguai i d'altres països com Antoni Tàpies, Pablo Neruda, José Bergamín, Maruja Mallo, Margarita Xirgu i Carlos Páez Vilaró. Aquestes ments pensants i artístiques expressaven constantment la seva profunda estima pels valors naturals de la zona.

També és fonamental recordar que la península forma part d'una de les destinacions turístiques més visitades en la temporada estival uruguaiana i que els usos públics actuals converteixen a aquest indret en una icona paisatgística nacional i internacional.

En resum, Punta Ballena és una àrea de gran valor geogràfic, biològic, històric, cultural i turístic. Per això, qualsevol intervenció a la zona ha de considerar acuradament aquests aspectes per a preservar la seva integritat i els beneficis que aporta a la societat.

Zona est de Punta Ballena, Maldonado, Uruguai. Sebastián Jordan

Projecte urbanístic a Punta Ballena

La iniciativa urbanística residencial a Punta Ballena, presentada l’any 2023, abastaria les parcel·les del N°12.934 al 12.939 i una part de la 15.503 a Maldonado. Aquests terrenys es troben en els vessants est i oest de la península. La Ruta Panoràmica Carlos Páez Vilaró, l'extrem sud i dos sectors intermedis que brinden accés a la costa entre els terrenys a urbanitzar es pretenen mantenir com a espais públics. En la zona privada, es projecta la construcció de 29 edificis baixos i aïllats, sumant un total de 320 apartaments. A més, el projecte inclou la construcció de 8 piscines i 4 àrees d'usos múltiples. La resta de l'àrea privada es destinaria a camins i espais verds, amb plantes i sòl nu (IAR 2023).

Aquest desenvolupament immobiliari sorgeix després d'un llarg litigi entre la comuna de Maldonado i empreses privades, amb les que finalment van arribar a un acord propiciat per la mediació i el dictamen de la Suprema Cort de Justícia Uruguaiana. A partir de l'exposat en un document realitzat per docents del Centre Universitari Regional de l'Est- Universidad de la República (UdelaR) sobre el previ informe ambiental (IAR 2023), presentat per a aquest projecte, s'infereix que la resolució jurídica presa respon principalment a raons de tipus economicista. D'aquesta manera s'està conceptualitzant el territori gairebé únicament com a font de recursos i oportunitats de treball per a locals, deixant de costat la resta dels usos i riqueses que l'identifiquen. Aquest document destaca nombrosos arguments de per què és rellevant tenir major consideració sobre altres tantes dimensions característiques del lloc.

La turistificació i l'especulació immobiliària no són processos aïllats que afecten únicament Punta Ballena, sinó que formen part d'un fenomen global que s'ha intensificat amb el model de turisme fordista. Aquest model, basat en la massificació i el creixement accelerat de l'oferta turística, ha generat efectes adversos en múltiples destins al voltant del món. Com assenyala una entrevista a la web d'Alba Sud, aquest procés ha portat a la pèrdua progressiva de la ciutat com un espai compartit, afavorint l'apropiació de territoris per part d'interessos privats en detriment de les comunitats locals i de l'equilibri ambiental.

La conservació de Punta Ballena suposaria protegir un valuós patrimoni natural i cultural, a més de tenir un paper crucial en la mitigació del canvi climàtic. De fet, els ecosistemes locals, com l'herbassar rupícola costaner anteriorment esmentat, contribueixen a la captura de carboni i ajuden a prevenir l'erosió costanera.

Segons l'últim informe del l Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC 2023), els serveis ambientals proporcionats pels ecosistemes costaners exerceixen un rol crucial en la mitigació dels impactes climàtics. En aquest sentit, el projecte immobiliari podria augmentar la vulnerabilitat de la península davant els fenòmens producte d'aquesta crisi. La impermeabilització del sòl, la pèrdua de cobertura vegetal i l'alteració de l'equilibri natural agreujaran els riscos d'inundacions i erosió en una zona ja per si mateix exposada a les conseqüències de l'augment del nivell de la mar, si més no en la seva franja costanera.

Punta Ballena, Maldonado, Uruguai. Juana Diaz Butler

La força de l'aula: estudiants en defensa del territori

Dins de la Universitat de la República de l'Uruguai la militància estudiantil i la defensa d'interessos comunitaris és central per a la carrera educativa de molts dels seus estudiants. Aquesta institució acadèmica és cogovernada i així ho estableix la Llei orgànica de la Universidad de la República (UdelaR) (Llei N° 12549; 1958). Això vol dir que gairebé totes les decisions inherents a l'istració de la institució són preses per grups de representants electes compostos per docents, doctorands i estudiants.

En el Centre Universitari Regional de l'Est (CURE), la militància estudiantil ha crescut en participació i força després d'un pronunciat declivi durant la pandèmia de la COVID-19. Els centres d'estudiants que pertanyen al CURE són: el Centre d'Estudiants de Turisme (CETUR), Centre d'Estudiants de la Llicenciatura en Gestió Ambiental (CELGA), Centre d'Estudiants de la Llicenciatura en Disseny de Paisatge (CEP), Centre d'Estudiants de la Llicenciatura en Educació Física (CEEF) i el Centre d'Estudiants de la Llicenciatura en Llenguatge i Mitjans Audiovisuals (CELMA).

Cadascuna d'aquestes associacions estan coordinades pel Centre d'Estudiants del CURE Maldonado (CECUREM). Totes elles van estar involucrades en la militància en contra del projecte urbanístic municipal de Punta Ballena i a favor de crear-hi una àrea natural protegida. Aquells que més accions han dut a terme van ser principalment el CELGA, CEP i CEEF seguits pel CETUR.

Molts dels centres que van fer accions van redactar i presentar comunicats exposant les seves postures respecte a aquesta iniciativa urbanística. Des del CECUREM es va acordar que cadascun d'ells faria èmfasi en la seva respectiva àrea d’estudis i que en aquest apartat s'exposaria el redactat des del CETUR.

Des del Centre d'Estudiants de la Llicenciatura en Turisme es va promoure una carta que explicava la postura del col·lectiu i sol·licitava una audiència pública amb les autoritats corresponents, recordant que aquest tipus d'instàncies estan establertes pel reglament nacional. El document va ser presentat a la comuna de Maldonado, al Ministeri d'Ambient i al Ministeri de Turisme. En ella s'expressa:

“(...) manifestem preocupació per com aquests últims anys s'han concretat diferents projectes immobiliaris sobre la franja costanera del departament de Maldonado, generant grans problemes ambientals, afectant el paisatge i restringint els nostres drets a les activitats d'oci a la  costa. (...)”

En la carta, el Cetur va destacar que aquesta localitat és un lloc clau per a activitats de recreació i esplai de la comunitat local, així com per a l'albirament d'ocells i balenes. També subratlla la seva rellevància com a atractiu turístic durant tot l'any, a causa del seu singular valor paisatgístic i natural, considerant-ho un veritable emblema nacional que mereix ser protegit per l'Estat. En aquest context adverteix: “(...) qualsevol tipus d'intervenció urbanística d'aquestes característiques generarà un impacte negatiu amb conseqüències irreparables per a aquestes activitats (...).”

En aquesta línia, el comunicat també alerta sobre l'impacte que tindrà la intervenció planificada en les activitats turístiques i recreatives, assenyalant específicament que:

“(...) aquest projecte és perjudicial per a l'activitat turística del nostre país, atès que vulnera de manera categòrica la nostra Llei N.° 19.253de Regulació de l'Activitat Turística, en el seu article 3, apartat b, la Sostenibilitat: ‘El desenvolupament de l'activitat turística només pot aconseguir-se en la mesura en què es reconegui el necessari equilibri entre el rendiment de l'activitat econòmica i el respecte, cura i conservació del medi ambient, dels recursos naturals i aspectes culturals.’ També, en l'article 8, apartats f i g, on es marca la importància d'un ‘just i adequat equilibri entre l'explotació turística dels valors naturals, històrics i culturals del país i la protecció i conservació dels mateixos’ i ‘contribuir a mitigar les conseqüències adverses que, sobre el medi ambient, puguin derivar-se del creixement i desenvolupament turístic local, departamental o nacional (...)”

En aquest sentit, el CETUR entén que el Ministeri de Turisme ha de pronunciar-se de manera negativa davant el projecte, ja que “(...) va en contra de les seves responsabilitats, com les de ‘fomentar el desenvolupament i l'adequació de la infraestructura a condicions d'accessibilitat assegurant la universalització del dret’ i la ‘promoció cap a polítiques d'infraestructura turística orientades a la protecció i conservació dels valors naturals, històrics i culturals del país(...).”

Finalment, la carta conclou: “(...) des del CETUR ens oposem de manera rotunda al projecte Complex Residencial Punta Balena i entenem que el desenvolupament turístic del departament s'ha de pensar en conjunt entre el públic-privat, amb la participació de l'acadèmia i de la comunitat, per a continuar valorant i respectant la identitat paisatgística i cultural del lloc, per la qual cosa, exigim una audiència pública” (CETUR, 2023).

Aquesta declaració del Centre d'Estudiants reforça la percepció generalitzada que Punta Ballena no és només un atractiu turístic, sinó un emblema cultural i ambiental que ha de protegir-se enfront d'interessos econòmics que privatitzen la zona i a més subratlla la rellevància de l'acció estudiantil en defensa dels béns públics enfront d'interessos privats.

Feliçment, l'audiència pública va ser duta a terme el 29/04/2024. A aquesta web es poden apreciar les exposicions de les persones expertes, el veïnatge, autoritats locals i nacionals.

Audiència Pública sobre el projecte urbanístic a Punta Ballena, Maldonado, Uruguai. Lucía Villagrán

Una resistència popular amb 34.000 veus

Una docent de la Llicenciatura en Turisme del CURE sol fer broma amb els seus estudiants: “L’endemà que es vulgui privatitzar les platges i tota la franja costanera a l'Uruguai, hi haurà una guerra civil”. Aquest comentari, mig de broma, mig seriosament, es deu al fet que a l'Uruguai una àmplia majoria està d'acord que les platges i tota la franja costanera han de ser públiques i d'ús compartit per totes les activitats.

A partir que la població de Maldonado va saber que el projecte urbanístic municipal havia estat aprovat per la junta departamental, la maquinària social va començar a moure's. Diferents organitzacions veïnals, grups docents, estudiantils i associacions civils van començar a prendre accions en contra de la resolució i a favor de mantenir l'espai, que tant estimaven, perquè sigui preservat el seu ús públic.

Des de les primeres accions col·lectives realitzades als carrers de Maldonado a mitjan del 2023, les expressions artístiques i culturals que van succeir in situ per a la recaptació de fons, les demostracions de solidaritat amb la causa per part d'artistes nacionals, fins a l'històric lliurament de més de 34.000 signatures presentades a la cort electoral perquè la Junta Departamental tracti el projecte per a declarar a Punta Ballena com a àrea natural protegida; les manifestacions populars han estat tan variades com efectives en els seus objectius.

Punta Ballena, Maldonado, Uruguai. Natalia Bibbó

Cap a una nova etapa de lluita i aprenentatge

Encara queda molt camí per recórrer, ja que Punta Ballena encara no ha estat declarada àrea protegida, però afortunadament fa pocs dies el Ministeri d'Ambient va rebutjar l'aprovació del projecte.

Resulta innegable que quan es trasen uns certs límits la societat civil en conjunt s'organitza, alça la seva veu i exigeix ser escoltada per aquells que són els seus representants i que, en teoria, han de defensar els seus interessos.

A l'Uruguai, pertànyer a institucions universitàries no implica sols anar a un edifici on es generen i imparteixen coneixements, el treball en el territori és igualment vital. La militància estudiantil, com la que s'ha desplegat per Punta Ballena, és fonamental per a la bona salut universitària. La lluita del i les estudiants del CURE i tota la comunitat per la preservació de Punta Ballena també és una declaració de principis enfront de la crisi climàtica. Aquest tipus d'accions subratllen que l'emergència climàtica no és un problema distant, és una realitat que es manifesta en decisions locals que afecten l'equilibri ambiental i social de les nostres comunitats.

El futur de Punta Ballena està per escriure's, i cada acció compta. Aquest cas ens recorda que la defensa del patrimoni natural és una responsabilitat col·lectiva i comunitària