Dels Alps als Andes: esquí i canvi climàtic

Aprofito una estada a la Universitat Paris-Lodron de Salzburg (PLUS) a Àustria per a reflexionar sobre el canvi climàtic i les interaccions amb el turisme de neu, especialment en l’esquí, als Alps i als Andes. Diverses converses informals m'han motivat a aprofundir sobre aquestes dues àrees muntanyenques en relació amb aquesta interacció entre turisme i canvi climàtic. D'una banda, vaig conèixer a un antic instructor d'esquí, que ara treballa com a monitor de wing-surf a Tarifa, i, d'altra banda, vaig conversar amb diferents persones durant la meva estada als Alps i visites a àrees d'esquí. Em va cridar l'atenció que molts dels instructors d'esquí, entre ells el que vaig conèixer personalment, canvien el seu lloc de treball entre els hemisferis sud i nord durant la temporada d'hivern. És a dir, treballen als Alps de novembre a març i als Andes de maig a setembre, ensenyant a la gent a esquiar.

Per iniciar la meva recerca busco referències científiques sobre el tema canvi climàtic i turisme de neu a la base de dades Web of Science (WoS). La cerca circumscrita a l'àrea geogràfica "Andes" i "Patagònia" va donar només 8 resultats. En canvi, limitat als "Alps", la base de dades WoS va donar 162 resultats. És això un senyal que aquest problema pot ser menys significatiu en el context llatinoamericà en comparació amb els Alps?, o, més aviat, es deu simplement al fet que els Alps representen el més gran mercat mundial per al turisme d'esquí?

A continuació, m'agradaria presentar alguns dels resultats de la meva recerca. En primer lloc, exposo la distribució de les estacions d'esquí i les seves visites a nivell mundial. A continuació, em centro en la importància del turisme d'esquí als Alps partint d'un intens intercanvi amb col·legues de la Universitat de Salzburg i dels Andes sobre la base de la literatura existent. En tercer lloc, examino la relació entre canvi climàtic i turisme de neu, en concret busco respondre a la pregunta sobre quina influència té el canvi climàtic en els episodis de nevades, la durada de la coberta de neu i quines conseqüències té per aquest turisme. Després presento algunes estratègies d'adaptació que s'estan considerant o que ja estan posant-se en marxa. Per acabar, comparteixo unes reflexions finals sobre el turisme d'esquí

Estacions d'esquí a escala global

Les estacions d'esquí més importants del món es troben a l'hemisferi Nord. Els Alps representen el 46% de les visites d'esquí a nivell mundial, els Estats Units el 15%, el Japó l'11%, el Canadà el 5% i Escandinàvia el 4%, mentre que, en l'hemisferi Sud, el turisme d'esquí té molt menys pes en una comparació global. Els dos principals centres per a l'activitat i el turisme d'esquí són els Andes, amb el 0,8% de les visites, i Nova Zelanda, amb el 0,4% de les visites (Lehr et al., 2012).  Per la distribució de les estacions d'esquí (Figura 1) resulta la mateixa proporció. Els Alps representen el 69% de la superfície esquiable, mentre que els Andes alberguen només l'1% de la mateixa (Mitterwallner et al., 2024). No obstant això, els Pirineus es consideren una àrea d'esquí mitjana (Lehr et al., 2012) en l'hemisferi Nord amb 51 resorts d'esquí, sent Vaquèira el més gran en la part espanyola dels Pirineus (Vanat, 2022). La temporada d'esquí varia segons els mesos d'hivern. A l'hemisferi nord, la temporada dura de novembre a març i en l'hemisferi sud de maig a setembre (Lehr et al., 2012).

Figura 1: Ubicació de les regions d'esquí. Font: Lehr et al., 2012, p. 432.

Importància del turisme (d'esquí) als Alpes i els Andes

Els Alps representen el mercat més important del món per al turisme d'esquí i són en termes generals la regió turística més important globalment (Luger, 2022). En 2016, es comptaven 634 estacions d'esquí amb 26.515 quilòmetres de pistes i Luger (2022) estima que cada any uns 200 milions de turistes visiten els Alps, dels quals 129,7 milions estan centrades en l'esquí, segons Vanat (2022). L'ús turístic dels Alps està molt concentrat espacialment i només al voltant del 5% de la superfície alpina total (tots els Alps tenen una superfície d'uns 190.000 km²) es destina al turisme. Gairebé la meitat del turisme (46%) es concentra només en el 5% dels municipis alpins, o, comptat d'una altra manera, 300 dels 6.200 municipis alpins alberguen la meitat de la infraestructura hotelera dels Alps. Aproximadament el 10% dels municipis alpins poden descriure's com a turistificats, és a dir, presenten una monoestructura turística. Les característiques de les estacions d'esquí varia segons els diferents estats alpins. Per exemple, Àustria té el major nombre d'estacions d'esquí, però són de mida petita, mentre que França té significativament menys estacions d'esquí, però són més grans (Luger, 2022).

El “International Report on Snow & Mountain Tourism” (Vanat, 2022) proporciona dades sobre el turisme de neu i muntanya ordenat per països. Es comptabilitzen un total de 43 centres d'esquí per a la Serralada dels Andes, 21 a Xile i 22 a l'Argentina. L'únic centre d'esquí a Bolívia, Chacaltaya, es va haver de tancar el 1987 a causa del canvi climàtic (veure més a baix). Segons l'informe de Vanat (2022), Xile i l'Argentina sumen en conjunt unes 2.185.000 visites d'esquí a l'any, sent l'Argentina el país de major pes amb al voltant de 1,5 milions de visites d'esquí. L'Argentina també alberga el centre d'esquí més gran de Sud- Amèrica, a San Carlos de Bariloche, amb uns 10.000 visitants diaris durant tota la temporada.

El canvi climàtic i la seva interacció amb el turisme de neu

L'escalfament global implica efectes importants per a la indústria turística, i particularment pel turisme d'hivern basat en la neu, per ser especialment sensible als efectes del canvi climàtic. Dos aspectes del clima són decisius per al turisme d'esquí: en primer lloc, l'altitud i, en segon lloc, la durada de la capa de neu (que té la unitat sdc). Perquè una estació d'esquí sigui econòmicament viable, s'aplica l'anomenada “regla dels 100 dies”, segons la qual una estació d'esquí ha de funcionar, és a dir tenir neu, com a mínim durant cent dies. Els efectes del canvi climàtic en el turisme d'esquí ja es poden observar en aquelles estacions situades a altituds més baixes, on es combina una disminució de la quantitat de neu, amb una menor durada de la seva capa. Per tant, els canvis que implica l'escalfament global signifiquen una reducció en el número d'estacions i de les àrees aptes per a esquiar, que es desplacen cap a majors altituds. Finalment, el canvi climàtic també afecta a la durada de la temporada d'esquí (Mitterwaller et al., 2024). En conseqüència, s'espera que hi haurà un canvi de la temporada als Alps de Nadal a Pasqua, és a dir,  que les condicions òptimes per a l'activitat d'esquí milloressin al final de la temporada, i al mateix temps, empitjoressin a l'inici.

L'estudi de Mitterwallner et al. (2024) examina el canvi en la durada de la capa de neu en estacions d'esquí de tot el món en diferents escenaris de canvi climàtic. Tenint en compte un escenari amb altes emissions (que avui dia sembla el més realista), s'estima que a finals del segle XXI no s'arribarà al llindar dels 100 dies de neu en moltes de les estacions d'esquí del món. Per als Alps s'estima que la durada de la capa de neu disminuirà en un 42% i per als Andes en un 43%. S'espera que els impactes del canvi climàtic seran més greus en els centres d'esquí de l'hemisferi Sud. Les previsions indiquen que el 18% dels centres d'esquí andins desapareixeran cap a finals del segle XXI. A l'altre costat, als Alps s'espera una concentració encara major d'estacions d'esquí, particularment en els massissos centrals i en zones de la muntanya a més altitud (Figura 2).

Figura 2 Els centres d'esquí als c) Alps i d) Andes amb gradient d'altitud (gris). La coloració de les estacions d'esquí mostra el canvi percentual en la duració anual de la coberta de neu en cada estació d'esquí per 2071-2100 en comparació amb dades històriques (1981-2010) de la coberta de neu en un escenari d'alta emissió. Font: Mitterwallner et al., 2024, p. 6.

Adaptació del turisme d'esquí al canvi climàtic

Les estratègies d'adaptació al canvi climàtic als Alps són similars a les d'altres zones dominades pel turisme: desestacionalització, diversificació i descentralització de l'oferta, així com apostar per un “turisme de qualitat”. En concret, en moltes estacions tracten de promoure el turisme d'estiu, així com altres activitats esportives com l'escalada o el ciclisme de muntanya. Una cosa similar també s'observa en l'estudi de cas de l'antiga estació d'esquí de Chacaltaya als Andes bolivians. Chacaltaya va ser coneguda com la pista d'esquí més alta del món (5.421 m), on es van construir remuntadors ja el 1939. No obstant això, amb l'augment de les temperatures, la glacera i la fiabilitat de neu van disminuir a partir de la dècada de 1960, i el 1987 els remuntadors van deixar d'utilitzar-se. Últimament, el 2009, la glacera va desaparèixer per complet i amb ella l'oferta de turisme de neu. Aquest canvi va venir acompanyat d'una adaptació de l'oferta turística, que avui dia inclou el ciclisme de muntanya o l'escalada. L'adaptació de l'oferta turística va acompanyada de la prolongació de la temporada, ja que aquests esports poden practicar-se també en els mesos d'estiu (Kaenzig et al., 2016). Des de 2012, també existeix una estació climàtica en Chacaltaya.

Font: Chandolin-Nora Müller 2025. 

A part de les adaptacions de l'oferta turística forçades pel canvi climàtic, s'estan implementant adaptacions tècniques en zones dependents del turisme de neu, com la instal·lació de canons de neu artificial a les pistes o la "pujada" de les estacions d'esquí a altituds cada vegada majors on existeix més fiabilitat de neu. Des del punt de vista organitzatiu, fins i tot les estacions d'esquí més petites es connecten amb remuntadors transformant-se en estacions més grans. La qual cosa significa que es poden incrementar els preus sense haver de realitzar grans inversions. Aquests enfocaments van acompanyats de diversos problemes ecològics. Les zones d'alta muntanya són hàbitat d'espècies rares i també moltes endèmiques que són particularment vulnerables al canvi climàtic. Per tant, la reubicació de les estacions d'esquí a majors altituds representa una amenaça per a la biodiversitat. A més, les adaptacions tecnològiques com també l'expansió de les infraestructures d'esquí (remuntadors, resorts, canons de neu artificial i els seus dipòsits d'aigua, etc.) significan la destrucció d'hàbitats i l'amenaça per a la flora i la fauna. D'altra banda, les solucions tècniques presenten els seus propis límits. Els sistemes de innivació artificial s'enfronten a una disponibilitat limitada de recursos (energia, materials per a la seva construcció i aigua) i a l'augment de les temperatures, així com a la viabilitat econòmica a llarg termini (Mitterwallner et al., 2024).

Reflexions finals

Les estratègies d'adaptació que impliquen que les estacions d'esquí es desplacin a zones més remotes i altes de les muntanyes s'han d'implantar amb cautela, atès que no són capaces d'assegurar la justícia ecològica a llarg termini. En particular, les zones muntanyenques més altes es caracteritzen per espècies particularment rares, sovint endèmiques. Aquestes espècies són particularment vulnerables a l'escalfament global i en un context de pèrdua de biodiversitat generalitzada s'han de tenir especialment consideració a l'hora de plantejar aquestes adaptacions al canvi climàtic.

Durant la meva estada a Salzburg he explorat la iniciativa del Club Alpí Austríac (OeAV per les seves sigles en alemany) dels anomenats “Pobles Muntanyencs”, que pot ser interpretada com una iniciativa concreta d'adaptació. S'oposen al turisme de masses i a les solucions tècniques, mentre defensen un turisme responsable, sense grans infraestructures com els remuntadors o els canons de neu artificial que amenacin a espècies i hàbitats. També estan compromesos amb els objectius de la Convenció dels Alps i amb la preservació de la natura i de la cultura alpina. No obstant això, alguns d'aquests Pobles Muntanyencs també s'han vist confrontats amb la sobrecàrrega d'infraestructures (aparcament, accessos a les zones d'escalada, etc.) i els impactes nocius que puguin ocasionar altres activitats esportives sobre el medi ambient, particularment durant la seva temporada alta